MUSEUMS AND CULTURAL HERITAGE: ISLANDS OF HOPE & INSPIRATION

CONTEXT El patrimoni cultural i els museus són una part molt impor tant de la riquesa cultural de Catalunya. Aquest any es com memoren trenta-cinc anys de la creació del Centre Europeu de Patrimoni Cultural a Barcelona. Un projecte que va tenir un paper molt rellevant en moments decisius, en què un gran nombre de joves que treballaven o es volien dedicar professionalment al món dels museus i del patrimoni van poder participar en la formació i l’assessorament que els van impartir professionals amb experiència nacional i inter nacional. Frans Schouten i Terry Stevens, entre altres pro fessionals de Catalunya, van tenir un paper clau en aquell projecte. L’impacte d’aquella iniciativa va ser molt gran. El Centre Europeu de Patrimoni Cultural a Barcelona va ser una iniciativa dissenyada per formar una nova generació de professionals en l’àmbit de la gestió del patrimoni i la

CONTEXT cultura. Va reunir especialistes d’arreu d’Europa, i especi alment de Catalunya, amb experts internacionals. Va ser un projecte de curta durada però que va tenir molt d’èxit, amb antics alumnes de tota la Unió Europea. Ara, al cap de trenta-cinc anys, dos dels experts originals i diversos antics alumnes es retroben per debatre de nou sobre el fu tur del patrimoni i el sector cultural. Reflexionaran sobre els canvis, les oportunitats i els reptes als qual s’enfronta la inte racció de patrimoni, cultura i desenvolupament sostenible, en què el turisme i l’economia creativa tenen un gran potencial. Es preveu una sessió viva, dinàmica, provocadora i esti mulant. En el fòrum obert que seguirà la taula rodona, s’es pera que el públic aporti idees que ajudin a traçar un futur sostenible, creatiu i productiu. Cultural heritage and museums are a very important part of the cultural wealth of Catalonia. This year marks 35 years since the creation of the European Centre for Cultural Her itage in Barcelona. A project that played a very important role in decisive moments, in which a large number of young people who worked or wanted to dedicate themselves pro fessionally to the world of museums and heritage were able to participate in the training and advice of professionals with national and international experience. Frans Schouten and Terry Stevens, with other professionals from Catalonia, played a key role in that project. The impact of that initiative was very great. The European Centre for Cultural Heritage in Barcelona was an initiative designed to develop a new generation of profes sionals working in the field of heritage and culture manage

EL PERQUÈ ment. It brought together specialists from across Europe, and especially from Catalonia, to meet with international experts. It was a short-lived but highly successful project with alum ni across the European Union. Now, thirty-five years later, two of the original experts and several of the alumni are being re-united to discuss and debate the future of the her itage and cultural sector once again. They will reflect on the changes and future opportunities and challenges facing the praxis between heritage, culture, and sustainable develop ment, in which tourism and creative economy are thriving. This promises to be lively, dynamic, provocative, and stimu lating. In the open forum that will follow the panel session it is hoped that the audience will bring forward ideas that will help map sustainable, creative, and productive future. L’impacte de les tecnologies i les noves tendències so cials i econòmiques estan canviant el posicionament dels museus i del patrimoni cultural. La cultura ha estat tradicionalment una àrea molt eficient per intercanviar, trobar i construir valors i per reflexionar sobre el significat de comunitat i la dimensió social de les nostres vides. Els nostres museus, els espais patrimonials i els monuments s’enfronten, cada vegada més, a dificultats financeres i, per descomptat, a canvis profunds en les maneres d’acce dir i comprendre les experiències culturals, especialment a causa de l’impacte de la indústria de l’entreteniment. Avui dia, hi ha moltes demandes sobre els recursos pú blics que obliguen els responsables de museus i els res ponsables polítics a cercar noves maneres de generar ingressos i reduir costos. Però, al mateix temps, sorgeixen nous enfocaments (mètodes i recursos) per visitar i en tendre els museus i el patrimoni cultural com a elements clau de benestar, alegria i felicitat. En aquest context, els polítics, els mitjans de comunicació i el públic en general es qüestionen constantment el paper i la finalitat d’aquestes institucions. També hi ha una enorme competència per atraure i fidelitzar visitants davant d’una àmplia gamma d’altres atraccions i activitats d’oci, moltes de les quals utilitzen tecnologies innovadores per crear noves experiències i formes de veure.

THE WHY? The impact of technologies and the new social and eco nomic trends are changing the positioning of museums and cultural heritage. Culture has been a traditional and very efficient area to exchange, find and build values and to think about the meaning of community and the social dimension of our lives. Our museums and cultural heri tage sites and monuments are increasingly facing finan cially difficult times, and of course, deep changes related to the new ways of access and understanding cultural experiences, especially because of the impact of enter tainment industry. Today, there are many demands on the public purse forcing curators and policy-makers to look at new ways of gener

LA NARRATIVA ating income and reducing costs. But at the same time, we are facing new approaches (ways and means), to visit and understand museums and cultural heritage, as key ele ments of wellbeing, joy, and happiness. In this milieu, questions are constantly asked by politicians, the media, and indeed the public about the role and purpose of these institutions. Ther is also enormous competition in their ability to attract and retain visitor numbers an extraordinary range of other attractions and leisure activities – many of which are har nessing innovative technologies to create new experiences and ways of seeing. Quin ha de ser el paper futur dels nostres museus i llocs culturals, monuments i atraccions patrimonials dins de la societat? Són fonamentalment part de l’atractiu turístic d’una regió o destinació, i de la nova omnipresent indústria de l’en treteniment. Són equipaments importants que ofereixen gaudi, educació i coneixement. Són la reserva de les nos tres visions i memòries col·lectives. Són els guardians de la nostra cultura i identitat. Ofereixen esperança i inspi ració en un món complex, en conflicte i ple de reptes. Aquestes institucions han de tenir un objectiu. Han de tenir un punt de vista. Han de tenir veu. Han d’influir en el comportament, les percepcions i les actituds de totes les persones que les visiten. Potencialment, poden fer una contribució molt poderosa per a un món millor. Han de ser, poden ser i s’han de convertir en molt més que illes d’esperança i inspiració: han d’esdevenir una força per al canvi, una força per al bé i una força per a la comprensió i l’apreciació compartida del nostre món. El futur dels museus i del patrimoni cultural passa per esdevenir més flexibles, interactius, centrats en la comu

THE NARRATIVE nitat i integrats tecnològicament. Els museus, per exem ple, han d’evolucionar ràpidament més enllà dels espais passius d’exposició per convertir-se en centres dinàmics d’aprenentatge, creació i diàleg, utilitzant eines digitals com la intel·ligència artificial i les experiències virtuals per arribar a públics més amplis i oferir trobades immersives i personalitzades. També estan assumint un paper més gran dins de les seves comunitats i serveixen com a espais de diàleg públic, experiències compartides i, fins i tot, com a facilitadors del canvi social. Els futurs museus i espais patrimonials seran hubs més dinàmics, sensibles i inclusius, que utilitzaran la tec nologia i una implicació profunda amb la comunitat per connectar les persones amb objectes únics, experièn cies compartides i consciència col·lectiva, i fomentar la curiositat i el compromís per entendre el món en què vivim. Tot i abraçar aquestes noves i emocionants oportunitats, no pot haver-hi cap erosió ni dilució de la seva ànima, les idiosincràsies, les característiques úniques i el sentit de la meravella. Així doncs, com podem influir i ajudar a modelar aquestes noves dinàmiques per crear oportunitats que impactin positivament en les futures generacions?

What is the future role in society for our museums and cul tural sites, monuments and heritage attractions? They are fundamentally part of a region or destination’s touristic appeal and of the omnipresent new entertainment industry. They are important amenities providing enjoy ment, education, and enlightenment. They are the reservoir of our collective visions and memories. They are the guard ians of our culture and identity. They offer hope and inspira tion in a complex, contested, and challenging world. These institutions must have a purpose. They must have a point of view. They must have a voice. They must have influ ence in the behaviour, perceptions, and attitudes of all who visit. Potentially they can have very powerful contribution to a better world. They can, should and must become more than islands of hope and inspiration – they must become a force for change, a force for good and a force for shared understand ing and appreciation of our world. The future of museums and cultural heritage lies in be coming more flexible, interactive, community-focused, and technologically integrated. Museums, for example, must rapidly evolve beyond passive exhibition spaces into dynamic centres for learning, creation, and dialogue, using digital tools like AI and virtual experiences to en gage wider audiences and offer personalized, immersive encounters. They are also shifting towards a greater role in their communities, serving as spaces for public dialogue, shared experiences, and even as facilitators of societal change.

OBJECTIVS The future museums and cultural heritage sites will mean they must be more dynamic, responsive, and inclusive hubs, utilizing technology and deep community engagement to connect people with unique objects, shared experiences, and collective consciousness, and boosting the curiosity and engagement to understand the world we are living in. Whilst embracing these exciting new opportunities there cannot be any erosion or dilution of their soul, their idiosyn crasies, unique characteristics, and sense of wonder. So how can we influence and help shape these new dynam ics to create new opportunities that will positively impact on future generations? 1. Estimular el debat i la discussió sobre el futur de la creació de grans experiències per als visitants de mu seus i espais patrimonials. 2. Compartir idees, coneixement i experiència de mane res que generin accions entusiastes i dinàmiques que revitalitzin el pensament col·lectiu sobre el futur dels museus i els atractius patrimonials.

THE OBJECTIVES 3. Generar pensament innovador sobre les noves oportu nitats i com les implementem en els nostres museus i espais patrimonials. 4. Provocar el debat sobre les implicacions d’aquests canvis per al desenvolupament futur de la pròxima generació de professionals en aquests sectors. 1. Stimulating debate and discussion about the future of creating great experiences for visitors to museums and heritage site. 2. Share insights, knowledge, and expertise in ways that will generate enthusiastic and dynamic actions to en ergise our collective thinking about the future of muse ums and heritage attractions.

QÜESTIONS CLAU 3. Generate fresh thinking about the new opportunities and how we deliver them in our museums and heritage sites. 4. Provoke discussion about the implications of these changes for the future development of the next genera tion of professionals working in these sectors. 1. L’any 2035, com es mostrarà l’èxit dels nostres mu seus i actius patrimonials pel que fa a la qualitat de l’experiència dels visitants? 2. Com equilibrem la disjuntiva entre volum i valor per assolir un futur sostenible? 3. El 1964, Marshall McLuhan va dir: «el mitjà és el mis satge». En un moment en què la IA i les noves tecnolo gies ho impregnen tot, tenia raó? 4. El 1957, Freeman Tilden va publicar Interpreting Our Heritage, on afirmava que, com a professionals, la nostra feina era «llançar una espurna per despertar la curiositat dels visitants». Van Morrison, el cantant irlandès, ens insta a crear un sentit de la meravella. Què significa tot això per al futur de la formació, l’edu cació, les habilitats, l’experiència i el coneixement que necessitaran els professionals del futur?

THE KEY QUESTIONS 1. What will success look like in 2035 for our museums and heritage assets in terms of the visitor quality experience? 2. How do we balance the volume v value conundrum to achieve a sustainable future? 3. In 1964, Marshall McLuhan ‘The medium is the message’. At a time when AI and new technologies are permeating everything we do was he correct?

In 1957, Freeman Tilden published ‘Interpreting Our Her itage’ where he wrote that as professionals our job was “to put there just a spark to ignite curiosity amongst our visitors”. Van Morrison, the Irish singer / song-writer urges us to create a sense of wonder. So, what does this all mean for the future for the training, education, skills, expertise, and knowledge will be required for the professionals of the future?

MODERATOR Gemma Carbó Ribugent, Cultura i Educació, Fundació Daniel i Nina Carasso, Universitat de Girona. Gestora Gemma Carbó Ribugent, Cultura i Educació, Fundación Daniel y Nina Carasso, Universitat de Girona is a cultural manager, consultant, teacher and researcher in the field of cultural policies and rights, specializing in the links between education, culture and sustainability. Degree in History, Master in Cultural Management, DEA in Cultural Law and Doctorate in Educational Sciences. She founded and is the chair of the ConArte International Association and is part of the Organization and Monitoring Committee of the Daniel and Nina Carasso Foundation. She is a mem ber of the Scientific Committee of the journal Periférica de Polítiques Culturals, of the Governing Council of the Net cultural, consultora, docent i investigadora en polítiques culturals i drets culturals, especialitzada en els vincles entre educació, cultura i sostenibilitat. Llicenciada en Història, màster en Gestió Cultural, DEA en Dret Cultural i doctora en Ciències de l’Educació. Fundadora i presidenta de l’Associació ConArte Internacional, forma part del Co mitè de Seguiment de la Fundació Daniel i Nina Carasso, és membre del Comitè Científic de la revista Perifèrica de Polítiques Culturals, del consell de govern de la Xarxa de Museus de Ciència i Tecnologia de Catalunya i del consell de govern del Fòrum CoNCA per a les Arts en l’Educació. Ha treballat en museus com el MAC-Empúries, el Museu del Cinema de Girona o el Museu de la Vida Rural de l’Es pluga de Francolí. Va dirigir la Càtedra UNESCO de Políti ques Culturals de la Universitat de Girona (2014-2018). work of Science and Technology Museums of Catalonia and of the Governing Council of the CoNCA Forum for the Arts in Education. She has coordinated the drafting group for the education line of the Cultural Rights Plan of the Ministry of Culture and the review of the Culture and Sustainable Devel opment Strategy of the AECID. Gemma has worked in mu seums and heritage sites such as the MAC- Empúries, the Cinema Museum in Girona or the Terra Museum in Espluga de Francolí. He directed the UNESCO Chair in Cultural Pol icies and Cooperation at the University of Girona between 2014 and 2018.

PONENTS / THE PANELLISTS Sònia Blasco Andaluz is Cap del Servei de Museus i Protec ció de Béns Mobles - Direcció general del Patrimoni cultural - Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya. She Graduated in Geography and History, with Masters in Muse ology and Heritage Management and in Executive Marketing Management, student of the Philosophy degree. She has dedicated her professional career to the management of museums and heritage spaces, especially in what is related to the public and the transfer of knowledge. She was coordinator of the Dissemination Area of the Mu seum of Archaeology of Catalonia, actively participating in Sònia Blasco Andaluz és cap del servei de Museus i Pro tecció de Béns Mobles de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, de la Generalitat de Catalunya. És llicenciada en Geografia i Història, màster en Museologia i Gestió del Patrimoni i en Direcció de Màr queting Executiu. Ha desenvolupat la seva trajectòria en la gestió de museus i espais patrimonials, especialment en la relació amb el públic i la transferència de coneixement. Ha estat coordinadora de l’Àrea de Difusió del Museu d’Ar queologia de Catalunya i de l’Àrea de Màrqueting i Comuni cació de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Actual ment lidera el Pla de Museus 2030, projecte estratègic que redefineix el paper dels museus catalans com a agents socials, accessibles, compromesos amb l’educació, el gaudi i la sostenibilitat. several of its branches, and coordinator of the Marketing and Communication Area of the Catalan Agency for Cultural Heritage. She is Head of the Museums and Protection of Movable Property Service of the Generalitat de Catalunya, from where the 2030 Museum Plan is promoted, a strate gic project developed with the participation of the entire sector that aims to redefine the role of Catalan museums based on their own mission, highlighting a vision of a social museum that turns them into active agents of the commu nity, accessible and committed to education for all, enjoy ment and sustainability. Frans Schouten és un expert en l’àmbit de la intersecció del patrimoni i el turisme. Del 1976 al 1989 va ser director Frans Schouten is an expert in the field where heritage and tourism meet. From 1976 till 1989 he was director of the Dutch training institute for museum studies ‘Re inwardt Academy. In 1990-1992 he was attached to the European Centre for Cultural Heritage in Barcelona and from 1993 he held the chair at the NHTV University Breda in Visitor Management, with a specific emphasis on tour ism and heritage. He has published extensively in pro fessional journals and has published in 2005 ‘Managing de l’Institut de Formació Holandès per a Estudis Museís tics Reinwardt Academy. Entre el 1990 i el 1992 va estar vinculat al Centre Europeu de Patrimoni Cultural a Barce lona, i a partir del 1993 va ocupar la càtedra de Gestió de Visitants a la NHTV Universitat de Breda, centrada en el turisme i el patrimoni. Ha escrit àmpliament en revistes professionals i l’any 2005 va publicar Managing Visitors: helping the frail to prevail. Després de la seva jubilació anticipada, va treballar com a consultor per a la UNESCO i el govern holandès en projectes a Egipte, Indonèsia, el Kazakhstan, Mongòlia, les Fiji i el Carib. Del 2010 al 2015 va ser professor visitant a la Universitat de Bèrgam en gestió del patrimoni. Actualment col ·labora amb una fundació patrimonial dedicada a la protecció d’infraes tructures i paisatges històrics davant de l’afany dels pro motors urbanístics. Visitors: helping the frail to prevail’. After an early retire ment he was as consultant for UNESCO and the Dutch government involved in projects in Egypt, Indonesia, Kazakhstan, Mongolia, Fiji, and in the Caribbean. From 2010- 2015 he was a visiting professor at the University of Bergama for heritage management. He is currently involved in a heritage foundation safeguarding historic infrastructure and landscapes from the eager hands of project developers. Terry Stevens és un consultor internacional de turisme guardonat en múltiples ocasions, especialitzat en la ges tió de destinacions, la creació de llocs (place-making) i el paper del patrimoni, la cultura i l’esport en aquest pro Terry Stevens is a multi-award-winning international tour ism consultant specialising in destination management and place-making and the role of heritage, culture, and sport in that process. He has now worked in 55 countries around the world (including New Zealand, Vietnam, Uz bekistan, Canada, Mexico, and many European countries and territories including Catalonia). He was one of the organising committee for Agència Catalana de Turisme to deliver the UNWTO 1st World Sports Tourism Congress held in Catalonia in 2022. In 1990-1992 he was attached cés. Ha treballat en cinquanta-cinc països arreu del món (incloent-hi Nova Zelanda, el Vietnam, l’Uzbekistan, el Canadà, Mèxic i molts països i territoris europeus, inclo ent-hi Catalunya). Va formar part del comitè organitzador de l’Agència Catalana de Turisme per organitzar el primer Congrés Mundial de Turisme Esportiu de l’OMT (Organitza ció Mundial del Turisme), celebrat a Catalunya l’any 2022. Entre el 1990 i el 1992 va estar vinculat al Centre Europeu de Patrimoni Cultural a Barcelona mentre exercia de degà i professor de Gestió del Turisme i el Lleure a Swansea (Gal·les). També ha col·laborat amb Jordi Penas Babot al Museu del FC Barcelona i en l’experiència del visitant. L’any 2024 va publicar un llibre sobre el patrimoni històric de la Copa Amèrica a Barcelona. Té més de 350 publicaci ons sobre tots els aspectes del desenvolupament turístic. A l’octubre s’anunciarà que ha estat guardonat amb el premi d’AI Hospitality a les solucions més innovadores en gestió de destinacions. to the European Centre for Cultural Heritage in Barcelona when he was Dean and professor of Tourism and Leisure Management in Swansea. He has also worked with Jor di Penas Babot at the FC Barcelona Museum and Visitor Experience. In 2024 he launched his book about the her itage of the America’s Cup in Barcelona. He has over 350 published works on all aspects of tourism development. It will be announced in October that he has been awarded AI Hospitality’s prize for the most innovative solutions in des tination management. Jordi Pardo Rodríguez és el director general de la Fundació Pau Casals i president del Cercle de Cultura de Barcelona. És Jordi Pardo Rodríguez is Director General of the Fundació Pau Casals. President of the Cercle de Cultura de Barcelona. Cultural manager and archaeologist. He holds a master’s degree in public administration (EMPA. ESADE), a bachelor’s degree in Geography and History (Archaeology) UB; and a diploma in Advanced Studies in Social Sciences (DEA) UB. Since 1995 he has been a professor on the Master’s Degree in Cultural Heritage Management and Museology at the Univer sity of Barcelona. He was a member of the team of indepen gestor cultural i arqueòleg, màster en Administració Pública (EMPA, ESADE), llicenciat en Geografia i Història (Arqueo logia) per la Universitat de Barcelona i diplomat en Estudis Avançats en Ciències Socials (DEA) per aquesta mateixa universitat. Des de l’any 1995 és professor del màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la Universitat de Barcelona. Va ser membre de l’equip d’experts indepen dents de la Comissió Europea per a la selecció i avaluació de les Capitals Europees de la Cultura (2011-2016). També ha format part del grup d’experts de la UNESCO per al programa Cultura, Desenvolupament i Governança de la Convenció sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expres sions Culturals del 2005 (2011-2015). Ha estat director dels Parcs i Museus Arqueològics de Gavà i d’Empúries, com també assessor de projectes culturals en més de vint-i-cinc països d’Europa, Amèrica i Àsia. dent experts of the European Commission for the selection and evaluation of the Cultural Capitals of Europe (2011-2016). Member of the UNESCO expert group for the Culture, De velopment and Governance programme of the UNESCO Convention on the Protection and Promotion of the Diversity of Cultural Expressions 2005 (2011-2015). He has been the director of the Gavà and Empuries Archaeological Parks and Museums, or advisor of cultural projects in more than twen ty-five countries in Europe, America, and Asia